Situació geogràfica

CANTÀBRIA
Cantàbria és una regió històrica i comunitat autònomauniprovincial espanyola. Limita a l'est amb el País Basc (provínciade Biscaia), al sud amb Castella i Lleó (províncies de Lleó,Palència i Burgos), a l'oest amb el Principat d'Astúries i al nordamb el mar Cantàbric. La ciutat de Santander és la seva capital ilocalitat més poblada.
Les seves primeres referències daten de l'any 195 a. C. 
Cantabria està situada a la cornisa Cantàbrica, nom donat a lafranja de terra existent entre el mar Cantàbric i la serraladaCantàbrica, al nord de la Península Ibèrica. Posseeix un climaoceànic humit i de temperatures moderades, fortament influenciatpels vents de l'oceà Atlàntic que xoquen contra les muntanyes. Laprecipitació mitjana és de 1.200 mm, el que permet el creixementde frondosa vegetació. La seva major elevació es localitza en elpic de Torre Blanca (2.619 metres).
Cantàbria és la regió més rica del món en jaciments arqueològicsdel Paleolític Superior, encara que els primers signes d'ocupacióhumana daten del Paleolític Inferior.

Relleu
A la regió hi ha tres àmbits geogràfics ben diferenciats: La Marina, La Muntanya i Campoo i les valls del sud pertanyents a lesconques del riu Ebre i del Duero. La presència predominant de la muntanya i la seva difícil orografia (Part de la geografia física que tracta de la descripció de algunes terres, coses...) del terreny explica que històricament més es conegui a la regió sencera com La Muntanya. 

• La Marina: Una franja costanera de valls baixos, amplis i deformes suaus d'uns 10 km d'ample l'altitud no sol superar els 500msnm i que limita amb el mar per mitjà d'una línia de rases litorals,configurant abruptes penya-segats que són trencats per l'aparicióde desembocadures de rius generant ries i platges. Al litoral de laregió destaca la badia de Santander.
• La Muntanya: És una llarga barrera de muntanyes abruptesparal.lela al mar que componen part de la serralada Cantàbrica.La majoria de roca calcària afectada per fenòmens càrstics i quecobreixen la major part de Cantàbria. Formen valls profundes per rius de caràcter torrencial, de gran poder erosiu i curts per lapoca distància entre el seu naixement i la seva desembocadura.
• Campoo i les valls del sud: L'altra comarca que es diferencia ésCampoo, a l'extrem sud de Cantàbria. Amb un clima méscontinentalitzat, presenta un desenvolupament òptim de massesforestals de rebollo i que es troba en un període expansiu per l'abandó de les terres agràries.

ClimatologíaA causa de la Corrent del Golf Cantàbria, igual que la resta de laregió Cantàbrica, té unes temperatures molt més suaus que les que els hi correspondía per la seva latitud. La temperatura mitjana se situa al voltant dels 14 º C. La neu ésfreqüent en les parts altes de Cantàbria entre els mesos d'octubrei març. Els mesos més secs són juliol i agost, encara que no hi hasequera pròpiament dita, ja que d'una banda sempre hi ha unmínim de precipitació, i per altra les temperatures no són molt elevades. En algunes zones dels Pics d'Europa amb clima d'altamuntanya, per sobre dels 2.500 m es mantenen els bancs de neudurant tot l'any.
HidrografíaEls rius càntabres són curts, ràpids i poc cabalosos; salven unesconsiderables pendents en estar la mar proper al seu naixement a la serralada Cantàbrica. Els seus recorreguts solen serperpendiculars a la costa, si exceptuem el riu Ebre, i tenen un cabal més o menys persistent al llarg de tot l'any motivat per unesprecipitacions en general constants.
La rapidesa de les seves aigües, motivat per les considerablespendents dels recorreguts, fan que tinguin un gran poder erosiu,formant els encaixats valls en forma de V característics de lacornisa Cantàbrica. L'activitat humana, cada vegada mésabundant en ells per l'augment i concentració constant de lapoblació a les valls, està exercint una forta pressió sobre aquests rius.
Principals rius:

• Conca Nord (desemboquen al mar Cantàbric): Agüera, Asón, Besaya, Deva, Escudo, Miera, Nansa, Pas, Pisueña i el Saja.
• Conca de l'Ebre: Híjar i Ebre.
• Conca del Duero: Camesa.

VegetacióLes diverses altituds de la regió, que van en poca distància del nivell del mar als 2.600 m de la Muntanya, fan que la diversitat vegetal sigui gran i hi hagi un ampli nombre de biòtops. Cantabria posseeix una vegetació eurosiberiana, dins de la província Atlàntica. Es caracteritza per tenir boscos d'espècies frondoses i caducifòlies, com són el roure i el faig. No obstant l'acció humanades de temps remots ha afavorit la creació de pastures, propiciantgrans superfícies de pastures i praderies que alimenten al bestiar boví.Els prats de pastures s'intercalen amb plantacions d'eucaliptus ipetites masses de boscos autòctons de roures i freixes.A Cantàbria es poden diferenciar diversos nivells florístics:

• La franja litoral: Representada per arenals i dunes amb una vegetació reduïda. Al costat d'ells els penya-segats amb vegetació herbàcia exclusiva d'aquestes zones.
• La marina: Franja costanera que arriba fins als 500 metres d'altitudi que originalment el constituïen boscos caducifolis amb espècies mixtes: freixe, tell, llorer, avellaner, auró, roure, àlber, bedoll, alzina, etc.
• Els nivells mitjans de la Muntanya: De 500 a 1100 m estancolonitzats per boscos monoespecífics de roure en aquellesvessants amb més insolació. A les zones d'ombria i sobretot apartir dels 800 m, destaquen els boscos de faig i on solenaparèixer el grèvol que produeix fruits comestibles en època hivernal.
• Pis subalpí: La vegetació està composta per bedolls, matolls i plantesherbàcies com les gramínies, que són d'especial importància enl'economia ramadera durant l'estiu ja que funcionen com apastures de port per a l'alimentació vacuna i caballar.

MAPA FÍSIC DE CANTÀBRIA