Avui hem sortit de l’hotel a els 9:10 del matí per dirigir-nos cap al museu marítim de Santander. En el museu ens explicaven la història del museu, com pescaven els homes prehistòrics, el tipus de vaixells, el tipus de pesca... Després, hem anat al palau de la Magdalena i hem calculat quans vidres té. A continuació, hem anat al Sardinero, el port de Santander.
SANTANDER
El clima ha Santander, és oceànic, és a dir, és humit. La humitat és molt elevada durant tot l’any i arriba a superar el 90%.
La costa oriental càntabra, s’estén entre la badia de Santander i de la vila de “Castro Urdiales” (antic port romà). Aquest tram del litoral és una successió de penya-segats i de magnífiques platges. Destaquen “Pedrenya”, “Illa” i “Noja”, centres turístics per excel·lència, “Santoña” i “Laredo”.
Les marees, canvien dues hores al dia i a hores completament diferents.
La gent, aprofita les marees baixes per baixar a pescar perquè és quan troben més aliments en el mar i en canvi, els animals prefereixen les marees altes perquè així tenen més possibilitats de escapar-se del pescador. Els vaixells els hi va millor la marea alta perquè així tenen bastant aigua per entrar en el mar, és a dir, navegar.
MUSEU MARÍTIM
Dos de les espècies que vam veure en el museu van ser:
Descripció física: El peix gat és un peix petit, que pot arribar a mesurar 40 cm de llargada. El pes mitjà de l’espècie és de 400g. El cos del peix gat no té escates, però en el se lloc presenta mucositats en tot el cos. Al voltant de la boca i té quatre parells de barbes que li permeten alimentar-se ja que amb ells i detecta el menjar. Té dues aletes pectorals, que els permet defensar-se injectant una petita dosis de toxines a l’enemic. Tot el cos és de color marronós negre excepte el ventre que és de color blanquinós groguenc. Els mascles són més prims i allargats, en canvi les femelles són més amples i més grans. És omnívor, és a dir, basa la seva alimentació en plantes, en petits peixos i restes d’animals morts.
Habitat: El peix gat prefereix aigües tranquil·les amb els fons dels rius amb sediments fins que li permetin amagar-s’hi. Suporta amb facilitat la mala qualitat de l’aigua, la falta d’oxigen, la falta temporal d’aigua en els rius i les temperatures elevades (30 graus).
Reproducció: Es reprodueixen a finals de primavera i a principis d’estiu. La parella farà forats al fons del rius on hi deixaran de 2000 a 5000 ous. L’eclosió té lloc unes setmanes després. Les cries estaran juntes unes setmanes formant boles negres, molt visibles des de fora de l’aigua, i protegides pel mascle. Més tard viuran ja definitivament soles.
Descripció física: El tauró tigre, és una espècie de tauró que pertany a la família Cacharhinidae. Es tracta d'un dels taurons més grans, és l'únic representant del gènere Galeocerdo. Els taurons madurs mesuren entre 3'25 i 4'25 metres i pesen entre 385 i 635 kg. Es troba en moltes regions temperades i tropicals dels oceans, i és especialment comú al voltant de les illes del Pacífic central. Aquest tauró és un caçador solitari, caçant normalment per la nit. El nom d'aquest animal fa referència a les ralles fosques que presenten els taurons madurs en el seu cos.
El tauró tigre és un depredador solitari i predominantment nocturn,que ataca a tot tipus de preses: des de peixos ossis i calamars i altres taurons, passant per gasteròpodes, crustacis, serps marines, tortugues marines, cocodrils, aus i mamífers marins.
Com molts dels grans taurons, l'espècie és ovovivípara, podentnéixer entre 30 i50 cries (màxima comprovada de 82) de 60-75 centímetres per part. El creixement és lent i la maduresa no arriba fins als 4-6 anys, quan els mascles arriben 2,20 metres i les femelles 2,60. L'exemplar més vell conegut tenia 50 anys.
PALAU DE LA MAGDALENA
El palau de la Magdalena, està situat a Santander, Cantàbria (Espanya) i va ser construït entre els anys 1909 i 1911, per subscripció popular, com residència d'estiu de la família del rei Alfons XIII fins l'any 1931 (proclamació de la Segona República Espanyola). Dissenyat pels arquitectes Javier González Riancho i Gonzalo Bringas Vega, va ser moblat el 1913, quan va ser inaugurat. El 1914 es van afegir les quadres, d'estil anglès amb teulades punxegudes de vessants pronunciats, entramats de fusta, etc. En l’ interior, destaquen els salons de recepció conservant alguns quadres d’interès d’autors com Benedito. Des de 1932, organitza els cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.
CUEVAS DEL CASTILLO
La cova tenia una entrada de molt més petites que l'actual,l'ampliació es deu a les excavacions arqueològiques dutes a terme al vestíbul. Des d'aquest, s'accedeix a la primera sala que baixa cap a la dreta per una rampa actual condicionada amb escales. La cova continua per mitjà de galeries baixes fins a una sala amb una espectacular columna estalagmítica al centre. Através de sales i galeries sinuoses s'arriba a la sala final, de grans proporcions i la cova té moltes estalagmites. La cova va ser descoberta l'any 1903 per H. Alcalde del Riu, un dels pioners en l'estudi de les primeres manifestacions rupestres de Cantàbria. A través de l'esmentada entrada s'accedeix a les diferents sales en les que s'ha trobat una llarguíssima seqüència, des del Paleolític Inferior fins a l'Edat del Bronze, amb una estratigrafia que abastaria ni més ni menys que 120.000 anys. En ella s'hantrobat més de 150 figures que ja estan catalogades, entre les quals destaquen els gravats de diverses cérvoles amb acabats ratllats a manera de ombrejat. Hi havia pintures de les quals la majoria eren animals i algunes eren mans que es podien pintar de forma negativa es pinta al voltant de la mà i positiva, es pinta la mà per després posar-la a la paret i que quedi la marca però si ho fan de manera positiva, costarà molt de que se’ls hi en vagi la pintura de les mans. Les pintures, es pintaven amb carbó vegetal per fer el color negre i per fer el color vermell, s’utilitzaven minerals triturats i dissolts en l’aigua. Feien làmpades amb un material anomenat, “medul” que és la grassa dels ossos que tenen els animals. Aquest art, tenia un caràcter ritual, és a dir que no només pintaven per decorar. En aquesta cova només hi ha un cérvol de mida real que fa 2m 20cm. Van aprendre a dibuixar cares anomenades màscares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada